Espanya lidera el creixement en l'eurozona, però és sostenible?

Eficiència, diferenciació i redundància: la recepta per a liderar en un món incert
Okisam
Okisam
Taula de continguts

Sergio Gordillo, soci Director de Improven, en la tribuna de L'ECONOMISTA, reflexiona sobre la situació d'Espanya en l'economia europea. En aquest escenari, on el local sembla positiu però el global planteja dubtes, les empreses afronten el desafiament diari de continuar existint i competint. El risc més evident és confiar-se i relaxar-nos davant el bon acompliment actual, oblidant que aquest creixement és més conjuntural que estructural. Llavors ens preguntem, Espanya lidera el creixement en l'eurozona?

Una arrencada prometedora per a l'economia espanyola

Espanya ha començat l'any amb un paper protagonista en l'economia europea. Segons la premsa econòmica, el nostre país aporta el 40% del creixement de l'eurozona, mentre que Alemanya s'estanca i França enfronta incerteses creixents.

Les projeccions del Banc d'Espanya indiquen un creixement del 3,1% en 2024 i un 2,5% en 2025, xifres encoratjadores. No obstant això, darrere d'aquests titulars optimistes, la realitat és més complexa: la Unió Europea segueix sense igualar el ritme de creixement de potències com els Estats Units i la Xina.

El desafiament empresarial en un context incert

Les empreses han d'enfrontar-se al repte diari de continuar existint i competint en un entorn on el local sembla favorable, però el global genera dubtes. El major risc és caure en la complaença, oblidant que el creixement actual és més conjuntural que estructural.

En aquest escenari, la clau és adaptar-se i evolucionar cap a models de negoci que puguin absorbir turbulències i respondre als canvis constants del mercat. Per a això, és fonamental comptar amb eines i metodologies que ajudin a classificar i abordar els desafiaments empresarials.

El model Cynefin: una eina clau per a l'estratègia empresarial

A Improven, recomanem utilitzar el model Cynefin, un marc que permet entendre i ordenar els reptes empresarials en quatre categories:

  1. Simple: Solucions òbvies i directes.
  2. Complicat: Requereix experts i metodologies provades.
  3. Complex: Implica incertesa i innovació.
  4. Caòtic: Situacions de crisis que exigeixen respostes immediates.

Aquest model ajuda a estructurar estratègies empresarials combinant tres capacitats essencials: eficiència, diferenciació i redundància.

L'eficiència: optimitzar per a competir

L'eficiència és el punt de partida per a qualsevol empresa. Implica maximitzar els recursos actuals mitjançant:

  • Metodologies Lean per a eliminar desaprofitaments.
  • Digitalització i estandardització de processos.
  • Formació i desenvolupament del talent.

Aquí, els valors de obediència, diligència i intel·ligència, descrits per Gary Hamel, són fonamentals. La tecnologia exerceix un paper clau en millorar processos i augmentar la productivitat. No obstant això, l'eficiència per si sola no garanteix la sostenibilitat a llarg termini.

Diferenciació: clau per a la competitivitat

Les empreses necessiten diferenciar-se per a afrontar els reptes complexos del mercat, com:

  • La transformació digital.
  • Els canvis socials i demogràfics.
  • Les exigències mediambientals i reguladores.

No existeixen respostes úniques per a aquestes qüestions. Per a afrontar-les, és necessari apostar per innovació, experimentació i metodologies àgils, a més d'estructures organitzatives flexibles.

És fonamental abordar preguntes difícils com:

  • Com gestionar un relleu generacional en la direcció?
  • Com tancar una activitat no rendible amb implicacions familiars?

Resoldre aquests dilemes no sols garanteix la sostenibilitat, sinó que enforteix la competitivitat.

Redundància: preparar-se per a l'inesperat

En un món on les crisis inesperades són cada vegada més freqüents, és essencial anticipar-se amb un mapa de riscos actualitzat. Els anomenats “cignes negres” —crisis econòmiques, pandèmies, conflictes bèl·lics, ciberatacs— han demostrat la fragilitat de moltes empreses.

Per a mitigar aquests riscos, és imprescindible implementar redundància en àrees clau:

  • Diversificació de proveïdors per a evitar dependència crítica.
  • Cadenes de subministrament amb magatzems alternatius.
  • Estructures financeres sòlides amb menor dependència de finançament extern.
  • Còpies de seguretat actualitzades per a protegir la informació.

Encara que des d'un punt de vista tradicional pugui semblar ineficient, aquesta preparació és fonamental en escenaris caòtics.

D'empreses fràgils a antifràgils

La combinació de eficiència, diferenciació i redundància permet a les empreses no sols sobreviure, sinó prosperar. Com explica Nassim Taleb en la seva teoria de la antifragilitat, les organitzacions que integren aquestes capacitats surten reforçades de les crisis i es posicionen per a liderar en els canvis de paradigma.

Lideratge: la peça clau per a la sostenibilitat empresarial

Perquè aquest model de gestió sigui sostenible en el temps, es necessita un lideratge clar i amb propòsit. Qualsevol pot gestionar en temps de calma, però només els líders amb visió a llarg termini poden dirigir enmig de la tempesta.

Conclusió: l'evolució empresarial en un món incert

El model de gestió actual exigeix combinar eficiència, diferenciació i redundància per a garantir la supervivència i el creixement empresarial. Només així les empreses poden evolucionar de fràgils a antifràgils, preparant-se per a un futur cada vegada més incert i competitiu.

Si t'ha agradat l'article comparteix-lo i deixa'ns els teus comentaris.

Ens encanta saber la teva opinió!

També et pot interesar

Vols rebre més contingut professional com aquest?

Subscriu-te a la nostra Newsletter

¿Quieres estar al tanto de todas nuestras publicaciones?

Apúntate a la Newsletter de Improven.

Contacte