L'empresa familiar: Principals autosabotatges

Marck Madí, gerent d'Improven a Catalunya, et dona les claus en aquest podcast per a garantir l'èxit a llarg termini de la teva empresa familiar. Ens acompanyes?

Benvinguts al pòdcast Creixent amb Improven. Avui tractarem un tema molt rellevant per a moltes empreses: els autosabotatges que poden sorgir dins de les empreses familiars, especialment aquelles amb un model de lideratge personalista. Al costat de Marck Madí, gerent de Improven a Catalunya, explorarem com identificar i superar aquests obstacles perquè aquestes companyies puguin passar de la improvisació a una gestió estratègica.

Què defineix a una empresa familiar

Una empresa familiar no sols es caracteritza per la propietat d'aquesta, sinó també per la seva cultura corporativa única. A Espanya, el 98% de les empreses són familiars, la qual cosa implica que la seva propietat i lideratge solen estar estretament vinculats a la presa de decisions diàries. Encara que moltes d'aquestes empreses han crescut en entorns de baixa competència, ara s'enfronten a un mercat cada vegada més madur i desafiador.

Principals reptes de les empreses familiars

• Canvi generacional: La transició d'una generació a una altra porta amb si noves idees que poden entrar en conflicte amb la forma tradicional de fer les coses.
• Augment de la competència: Amb l'arribada de grans cadenes i mercats globals, els supòsits inicials amb els quals es va crear l'empresa ja no apliquen.
• Visió estratègica limitada: Moltes empreses familiars van néixer aprofitant oportunitats puntuals, sense un pla estratègic a llarg termini. Això fa que, en madurar el mercat, les velles maneres d'operar resultin insuficients.

El model d'amo i les seves limitacions

Un dels principals autosabotatges en les empreses familiars és l'anomenat “model d'amo”. Aquest model es basa en una gestió centralitzada en el fundador o propietari, la qual cosa genera diversos problemes:

• Coll d'ampolla en la presa de decisions: Quan totes les decisions passen per una sola persona, el creixement s'alenteix.
• Falta d'especialització: El fundador pot ser un excel·lent generalista, però els mercats actuals requereixen especialistes en diferents àrees.
• Mínim potencial possible: Al no delegar ni estructurar un veritable equip de lideratge, l'empresa no pot escalar més enllà del que el propietari pugui manejar.

Transició al model de lideratge

Per a superar aquestes limitacions, és necessari evolucionar cap a un model de lideratge que fomenti l'autonomia i el treball en equip. Això implica:

1. Delegar responsabilitats amb confiança: No n'hi ha prou amb nomenar caps d'àrea; és fonamental atorgar-los autonomia real perquè puguin prendre decisions.
2. Construir una cultura d'equip: Passar de coexistència d'àrees a un equip cohesionat que sumi valor de manera conjunta.
3. Fomentar el treball col·laboratiu: L'èxit no radica en el que cada individu fa per separat, sinó en com tots treballen junts cap a objectius comuns.

La improvisació com a obstacle estratègic

La improvisació és una altra forma d'autosabotatge comú en les empreses familiars. Encara que pot ser útil en situacions d'emergència, no és una estratègia sostenible. Aquest enfocament reactiu, basat a “apagar focs” contínuament, té diversos desavantatges:

• Falta de planificació a llarg termini: Dependre exclusivament de la improvisació impedeix desenvolupar estratègies sòlides.
• Pèrdua de marge: La improvisació sol ser costosa i porta a decisions menys eficients.
• Limitacions en la competitivitat: En mercats madurs, la falta d'un pla clar deixa a les empreses ressagades enfront de competidors més organitzats.

Passar de la improvisació a la planificació estratègica

El canvi cap a un enfocament més planificat requereix:

1. Adoptar metodologies causatives: Utilitzar eines i processos que alineïn els objectius amb les accions necessàries per a aconseguir-los.
2. Incorporar hàbits en les agendes: Assegurar-se que les metodologies s'integrin en el dia a dia de l'organització.
3. Promoure la professionalització: Avançar cap a una estructura empresarial que sigui competitiva i eficient, en lloc de dependre de la reacció constant.

La importància d'obrir-se a noves idees

Un altre factor crític és l'obertura. Moltes empreses familiars tendeixen a funcionar de manera aïllada, limitant el seu creixement i aprenentatge. Obrir-se significa:

• Aprendre d'uns altres: Consultar amb experts, competidors i col·legues per a conèixer noves solucions i enfocaments.
• Actualitzar-se constantment: Estar al dia amb les tendències del mercat i les millors pràctiques per a no quedar-se ressagat.
• Adoptar noves perspectives: Reconèixer que els vells esquemes ja no funcionen i buscar alternatives innovadores.

Conclusió

Les empreses familiars enfronten una sèrie d'autosabotatges que poden limitar el seu creixement i competitivitat. Identificar aquests obstacles, com el model d'amo, la improvisació i la resistència al canvi, és el primer pas per a superar-los. En implementar un lideratge més estratègic, adoptar metodologies planificades i obrir-se a noves idees, aquestes empreses poden transformar les seves operacions i assegurar la seva sostenibilitat a llarg termini.

Si vols saber com, ens asseiem i parlem! Ens encantarà escoltar les teves necessitats i veure com et podem ajudar.