Que vinguin a la teva empresa a canviar-te i explicar-te un nou dia a dia és una cosa que no s'entén, perquè no ens neguem a canviar, però sí al fet que ens canviïn. Sabem que tot canvi que no ve de dins no és sostenible, i que canvi i dia a dia formen part d'una mateixa realitat. Sentim en l'empresa una certa esquizofrènia, destacar que vivim les taxes d'ansietat i baixes per malalties mentals més altes de la història.
No començo amb aquesta frase per a explicar què significa “liderar en la diversitat i adversitat”. Més aviat, és un exemple pràctic de principis clau del lideratge perquè el canvi es pugui produir, i que a més sigui un canvi que encerti moltes més vegades de les que falli, i si falla que ho faci aviat i barat, que els recursos són molt escassos.
Com potenciar el lideratge en aquest context?
Canviar, ser creatius, encertar, involucrar, guiar, … Són clàssics que s'acosten a tòpics, així que millor definir-ho amb la idea que, per a avançar, no tot pot estar estructurat, ordenat, pautat… Bé sigui per factors interns o externs, la conclusió és que cada dia apareixen noves peces d'un puzle que ja de per si no tenim molt clar com muntar-lo (això ja és diversitat) i que hi haurà moments en els quals el instint, la intuïció substitueix a la veu que orienta en el que has de fer. i això què és?, Quina és aquesta brúixola que ens permet liderar correctament i seguir una estratègia empresarial amb sentit?
Des de la meva pròpia experiència en la cerca de les solucions als meus propis reptes i ajudant a trobar-les per a altres empresaris, em vaig adonar que era necessari afrontar el futur amb una altra perspectiva. Dona vertigen en moltes ocasions, però crec que tenir el valor d'exposar-se i construir amb un propòsit, i sobretot, ser capaç de donar forma a un sistema més complex, que amb les capacitats de tots en una relació d'interdependència i compartint aquest mateix propòsit, poguéssim prendre les millors decisions a cada moment, sense haver de dir-ho. “Arribes més ràpid només, però més lluny acompanyat”. Quan el propòsit és veritable, les respostes apareixen, perquè saps interpretar millor els canvis i determinar millor on buscar les eines i les dades en els quals donar-te suport. Sense propòsit res et serveix.
Què és per tant el lideratge?
Tornem un moment a aquesta intuïció, a aquest nou model més complex. Perquè encara no hem parlat de l'objectiu de tot això, per a què liderar?. Podem dir que es tracta d'aportar el màxim valor possible, encara que més que una causa-conseqüència són dos sinònims.
Liderar és aportar valor, alguna cosa així com “Trobar solucions que no estan en el nostre context”. La frase s'assembla molt a la definició d'intel·ligència: “Capacitat que implica habilitat per a resoldre problemes i aprendre amb rapidesa”. Només hi ha una diferència entre totes dues definicions, i és que aportar valor, i per tant, liderar, implica passió. Propòsit de veritat DE LA BONA.
Precisament aquesta diferència és la que fa que aportar valor sigui una capacitat que es pot entrenar i millorar. La passió convenç, canvia les estructures, esfondra barreres, crea realitats. Però anem a l'important. Com millorem la nostra capacitat d'innovació i lideratge?
Com potenciar aquest lideratge?
Compartint aquest propòsit, podem aprofitar totes les experiències de l'equip i prendre millors decisions a través del pensament sistèmic (Peter Senge). Una sèrie de pasosque també ens serveixen per a demostrar que tot aquest procés empresarial no sols es pot entrenar, sinó que directament està basat a aprendre els uns dels altres.
Domini personal, primer haig de ser capaç de dominar-me i sobretot conèixer-me; acceptar que el meu model mental és només meu, alguna cosa que em donarà la capacitat de no negar de primeres cap pensament diferent; segon crear una bona comunicació a través d'escoltar-nos i sobretot no obviar la forma més important de transmetre les coses, que s'aconsegueix quan no fa falta parlar. Arribar a un grau de sincronicidad en la qual ja només fa falta mirar-se.
De fet, si en aquest punt ja hem admès que una sola persona no pot prendre totes les decisions, només ens queda acceptar que perquè surti bé hem de ser capaços de transmetre i comunicar de la forma adequada. Les empreses són converses, i la qualitat de les mateixes determina la qualitat de les decisions. Però per a explicar això també cal parlar de la segona part del titular, ens hem centrat en el lideratge, però què és això de l'adversitat en les empreses?
A quins problemes s'enfronta el lideratge empresarial?
Volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat (Entorn VUCA). Segurament et sona aquesta paraula, i si no igualment la coneixes amb tan sols pensar en la influència de la crisi del COVID en l'àmbit empresarial i del que actualment es denomina “policrisis”, recent paraula encunyada en el Fòrum Econòmic Mundial, de Davos.
Ansietat, fragilitat absoluta, absentisme… Torno a un altre exemple personal: en Improven, com en una infinitat d'empreses, la diversitat de l'equip ja engloba a tres generacions diferents i en breu arribarem a quatre convivint, en quatre ubicacions diferents, amb una infinitat de formacions,… una tendència que va a més i que demanda gestionar i transmetre d'una nova forma (i tornem a la comunicació).
No és fàcil comunicar en un sistema tan divers com el que vivim. En moltes ocasions continuem veient que se centra en l'execució d'una tasca, en el que cal fer, en com cal fer-ho i la comunicació, al costat de tot el que hem parlat, és la clau per a elevar la mirada i analitzar la tasca més enllà de la seva execució. El refrany ja ens deia: “- Per què piques pedres?, fill. – Perquè estic construint una catedral, pare”.
I si en el model actual i en la situació explicada has de competir amb grans multinacionals, la clau és ser capaç de connectar emocionalment tant amb la teva empresa com amb els clients als quals serveixes. Per a liderar cal ser coherent, i assumir que tots fallem i aprenem, que tots tenim sentiments i podem compartir-los. Es tracta de ser plenament conscient de qui és un, per a què s'aixeca cada dia un, i ser coherent per a autoliderar-se i només així per a poder liderar a uns altres.
