El dijous 4 de juny, la Universitat Politècnica de València va acollir les VIII Jornades sobre tecnologia al servei del sector agroalimentari, una trobada que va reunir empreses, experts i representants del sector per a reflexionar sobre els grans reptes d'una indústria marcada per la pressió en marges, la transformació tecnològica i la necessitat de respondre a un consumidor cada vegada més sensible al preu.
Un dels moments centrals de la jornada va ser la Taula Rodona 2, sota el títol “La rendibilitat en els negocis: Casos d'èxit”, moderada per Carlos Campos, director de AgroBank en la Direcció Territorial Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia de CaixaBank. En ella van participar Alejandro Martínez, gerent de Manteniment de Carrefour; Guillermo Prats, soci de Improven; Jaime Álvarez, director general de Gourmet1975; i Juan Planes, empresari de Casa Plans.
Costos, marges i un consumidor més sensible al preu
La conversa va partir d'una pregunta directa: com estan afectant els costos al marge i a la rendibilitat de les empreses. Guillermo Prats va plantejar una doble mirada. D'una banda, la del consumidor, que en els últims anys ha vist encarir-se la cistella de la compra i observa el preu amb molta més atenció. Per un altre, la de l'empresa, obligada a innovar, desenvolupar nous productes i invertir més en R+D per a continuar sent competitiva en un entorn on la distribució està cada vegada més concentrada i la marca blanca gana peso.
En aquest context, la rendibilitat ja no depèn de fer bé dues o tres coses. Com va apuntar Prats, avui la cadena de valor necessita funcionar de manera excel·lent en totes les seves baules. Això exigeix especialistes, col·laboració i una visió més transversal del negoci. La seva reflexió va ser clara: “Si volem grans resultats, necessitem grans moviments”.
Grans moviments per a competir en un entorn canviant
La taula també va deixar una idea compartida: els plans rígids han perdut vigència. Guillermo Prats va recordar que abans es treballava amb horitzons a cinc anys; ara, les empreses necessiten definir objectius clars i avançar amb flexibilitat, mesurant si cada decisió les acosta o les allunya del resultat esperat. Juan Planes va reforçar aquesta visió en explicar que, en la seva experiència, les decisions es monitoren pràcticament diàriament.
Alejandro Martínez va posar el focus en l'optimització de tota la cadena i en el paper de les persones: la tecnologia, inclosa la intel·ligència artificial, no genera impacte per si sola si no va acompanyada de formació i implantació real. Jaime Álvarez, per part seva, va defensar la necessitat de compartir més entre empreses: solos, va afirmar, és difícil arribar a solucions suficients davant problemes que són comuns.
La conclusió va ser nítida: en un sector agroalimentari hipercompetitiu, la rendibilitat passa per adaptar-se amb rapidesa, especialitzar-se en cada punt crític i cooperar amb altres actors. Tres palanques que permeten créixer amb valor, fins i tot en un entorn incòmode, canviant i exigent.
