La DANA no sols va deixar danys materials, interrupcions i urgències difícils de gestionar. També va posar enfront del mirall a moltes empreses: estem realment preparades per a continuar funcionant quan l'entorn falla?
La resposta, en molts casos, és incòmoda. L'Observatori de Resiliència Tecnològica i Oportunitats post-DANA, dins del projecte Ingeniatech impulsat per Ivace+I i amb suport FEDER 2021-2027, ha analitzat el grau de preparació del teixit empresarial valencià. La conclusió és clara: la resiliència tecnològica ja no pot entendre's com un extra, sinó com una condició per a competir, protegir l'activitat i generar confiança.
La DANA com a punt d'inflexió empresarial
Durant anys, moltes empreses han gestionat els riscos climàtics com una cosa externa, poc probable o difícil d'anticipar. No obstant això, els episodis extrems ja formen part del context en el qual es prenen decisions empresarials.
En el pòdcast “Amb enginy i a la babalà”, Federico Torres, president del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de València, explica que el projecte neix després de les taules de treball organitzades després de la DANA per a analitzar sectors clau com a energia, aigua, gas, residus i logística. L'objectiu no era quedar-se en el diagnòstic, sinó avançar cap a solucions concretes perquè les empreses puguin preparar-se millor.
I aquí està la clau: no parlem sol de reparar el danyat, sinó d'aprendre a dissenyar empreses capaces de respondre millor. Empreses que sàpiguen quins processos són crítics, quines dependències tenen i quines decisions han de prendre's abans que arribi l'emergència.
La dada que incomoda: poques empreses tenen protocols
Un de les dades més rellevants de l'estudi és que només el 6,6% de les empreses de la Comunitat Valenciana compta amb protocols davant emergències climatològiques, mentre que el 93,4% manca d'ells, segons la informació publicada per Cadena SER a partir de l'informe del Col·legi d'Enginyers Industrials realitzat amb Improven.
Sergio Gordillo, Soci Director de Improven, ho resumeix amb claredat en el pòdcast: prop del 80% de l'ecosistema empresarial no estava preparat o comptava amb plans insuficients per a afrontar un impacte d'aquesta magnitud.
Aquest nivell de vulnerabilitat no s'explica únicament per falta de tecnologia. Té molt a veure amb la cultura de gestió. Si el risc no està en la taula de direcció, no es prioritza. Si no es prioritza, no s'assignen recursos. I si no s'assignen recursos, l'empresa continua funcionant sota una falsa sensació de seguretat.
Resiliència tecnològica no significa comprar més tecnologia
Un dels errors habituals és pensar que la resiliència tecnològica consisteix a incorporar eines, sensors o plataformes de forma aïllada. La tecnologia ajuda, però només genera valor quan està integrada en els processos i en la presa de decisions. Com es planteja en l'episodi, el repte no és comprar “maquinetes” per a tenir-les en un calaix, sinó incorporar solucions útils al mode de gestionar l'empresa.
Primer cal respondre a preguntes molt concretes:
-
✓
Quins riscos poden parar la meva activitat?
-
✓
Quina informació necessito per a anticipar-me?
-
✓
Quins processos han de continuar funcionant sí o sí?
-
✓
Quins proveïdors, sistemes o persones són crítics?
-
✓
Quin nivell mínim d'operació haig de garantir?
A partir d'aquí, la tecnologia pot aportar molt: alertes primerenques, monitoratge d'instal·lacions, còpies de seguretat, sistemes de comunicació interna, quadres de comandament, sensorització, eines de planificació o solucions per a gestionar la cadena de subministrament.
Però l'ordre importa. Primer, mapa de riscos. Després, prioritats. I només llavors, inversió tecnològica.
Del “just in time” al “just in case”
Durant anys, moltes companyies han buscat la màxima eficiència: inventaris ajustats, proveïdors únics, processos optimitzats al límit i estructures molt lleugeres. Aquest model ha permès guanyar competitivitat, però també ha augmentat la fragilitat davant determinats impactes.
La nova realitat obliga a equilibrar eficiència i redundància. Com explica Sergio Gordillo, hem passat del “just in time” al “just in case”: no es tracta de duplicar-ho tot, sinó d'identificar quins elements necessiten alternatives per a mantenir l'activitat en cas de crisi.
Un exemple senzill: dependre d'un únic proveïdor pot ser eficient en preu, però arriscat si comparteix origen logístic, zona geogràfica o infraestructura crítica amb altres subministraments. Tenir una alternativa no sempre és més barat, però pot evitar una interrupció molt més cara.
La continuïtat operativa també construeix reputació. Quan una empresa és capaç de respondre, complir i mantenir la confiança en moments difícils, reforça la seva posició enfront de clients, proveïdors i mercat.
Com començar sense caure en la paràlisi
La bona notícia és que preparar-se no exigeix començar amb grans inversions. Exigeix mètode, criteri i constància.
El primer pas és fer un diagnòstic realista: identificar riscos climàtics, tecnològics, operatius, logístics i de persones. Després, prioritzar els que poden tenir major impacte sobre l'activitat. A partir d'aquí, definir protocols simples, responsables clars i sistemes d'informació útils.
També és important formar als equips. La millor eina perd valor si ningú sap quan usar-la, qui decideix o com actuar. La resiliència tecnològica no depèn només del departament tècnic: afecta a direcció, operacions, compres, recursos humans, finances i comunicació.
I convé avançar amb una idea pràctica: més ben suficient i aplicable que perfecte i inacabat. Un protocol senzill, provat i entès per l'organització val més que un pla ambiciós que ningú consulta quan arriba el problema.
Créixer també és preparar-se per a resistir millor
La DANA ha demostrat que la resiliència no és una conversa teòrica. És una decisió empresarial. Preparar-se millor significa protegir persones, activitat, rendibilitat i confiança. Significa mirar més enllà del curt termini i construir companyies capaces d'adaptar-se a un entorn que ja no permet gestionar com sempre.
La resiliència tecnològica no és una despesa defensiva. És una inversió en continuïtat, competitivitat i futur. Perquè una empresa més preparada no sols resisteix millor: també aprèn, evoluciona i pot sortir reforçada quan unes altres es queden bloquejades.
Si vols saber com reforçar la resiliència tecnològica de la teva empresa i convertir la gestió del risc en un avantatge competitiu, ens asseiem i parlem! Ens encantarà escoltar les teves necessitats i veure com et podem ajudar.
