“La ment creativa és un do sagrat i la ment racional un servent fidel”. Albert Einstein
Créixer, tornar a incrementar la xifra de vendes. Això és el que busquem totes les empreses per a assegurar-nos el mitjà i llarg termini. Creixement és sinònim de salut, de bona acceptació per part del mercat. Si venem és perquè el que aportem és ben rebut i ens permet generar resultats.
Com s'adapten les empreses amb Innovació i exploració
Què he après de les empreses que millor s'han adaptat al nou entorn i que estan tornant al creixement? Puc resumir-ho en dos grans punts principals.
1. Capacitat d'Adaptació
El primer, l'haver estat capaç d'adaptar-se més ràpidament a la nova realitat, sigui tant per haver-la acceptat i albirat abans que els altres, com perquè tenien menys barreres que els impedien prendre decisions i posar-les en marxa.
2. Capacitat d'exploració sistemàtica
El segon, la capacitat per a haver anat explorant de manera sistemàtica i amb antelació noves formes, noves propostes de valor, fora de la seva zona de confort. Els resultats d'aquestes exploracions mai arriben en el curt termini, per la qual cosa només si es fan amb suficient antelació es van establint les noves pautes que consolidaven aquestes noves maneres de fer les coses i per tant els resultats van venint. Un exemple d'això són els processos d'internacionalització, suposa adaptar el que fa l'empresa a un entorn desconegut i es triga almenys 2 o 3 exercicis a començar a aconseguir-ho.
La capacitat d'explorar consisteix a buscar noves maneres de fer les coses, de trencar les regles internes i externes, d'afrontar els errors com una oportunitat d'aprenentatge, davant un entorn canviant… tenint com a base escoltar el client com a font d'inspiració. Observar com es comporta, com compra, com consumeix, què el preocupa, com cerca, com paga,…. Realitzar aquest exercici de màxima empatia ens permet poder posar en marxa diferents idees, crear nous conceptes, i per tant innovar en la proposta de valor. A partir d'aquí sorgeix la responsabilitat de “triar” que volem fer i què no, a quins clients volem servir i quins no. Tenim recursos escassos i focalitzar-los és una màxima de respectar.
En tots dos casos, tant referent a la capacitat d'adaptació ràpida al nou entorn, com a la capacitat d'explorar i per tant innovar, ens hem d'enfrontar a un doble repte mental de considerable envergadura. És molt rellevant que siguem conscients d'això per a poder prendre les decisions més adequades de cara a un futur cada vegada més canviant i incert, que a penes avui dia comencem a albirar. Globalització, digitalització, internacionalització,… són conceptes cada vegada més palpables que indiquen que el món està canviant a marxes forçades. Com per tant podem no sols sobreviure en el curt termini sinó crear organitzacions d'adaptació infinita?
Referent a la capacitat d'adaptació, Daniel Goleman, en el seu últim llibre Focus, ens diu que com a líders d'una organització devem afrontar el que anomena la “ceguesa grupal i/o sistèmica” per a sortir-nos del comportament establert, per a trencar les regles determinades que ens fan a tots iguals. Afrontar aquesta ceguesa suposa contradir, trencar amb el que s'estableix, sortir-se del standard, del comunament acceptat per tots, suposa ser conscients que serem rebutjats, de no ser entesos, de sentir-nos sols, incompresos. A més, aquest nou enteniment de la realitat ens permet albirar quines decisions comporta per al grup aquesta possible nova realitat. Sortir-se de la ceguesa grupal, entendre la nova realitat d'una nova forma i ser valenta per a sortir-se de la zona de confort és un primer exercici de valentia i d'emprenedoria, que sens dubte suposarà trencar hàbits, estatus quos establerts, axiomes imposats, veritats absolutes,…
Exemple d'Innovació i exploració en les empreses
Un exemple d'això és entendre que les noves formes de comunicació amb el client amb les eines digitals, suposarà una pèrdua progressiva de punts de venda físics i per tant d'una reestructuració imminent, havent de reconvertir de manera dràstica una considerable quantitat d'activitats del món físic al digital i per tant canviant persones i actius que fins a una data havien estat valuosos. Afrontar aquesta tendència ja en procés de consolidació ho entenem cada vegada més com a obvi, però fins i tot ens trobem amb companyies en un procés de no voler acceptar aquesta nova realitat per no voler prendre les decisions que d'ella es deriven.
Daniel Goleman: referent a la capacitat d'innovació i exploració
Al mateix temps, en el referent a la capacitat d'innovació, Daniel Goleman ens indica en el mateix llibre, que [la zona cerebral que s'encarrega d'exploració és la mateixa que la que s'encarrega de realitzar cada vegada millor allò que ja coneixem, ser cada vegada més eficients, la qual cosa podem conceptualitzar com a capacitat d'explotació de l'entorn conegut, de posar en marxa processos de millora contínua. Per tant, per a poder explorar hem de fer un exercici de màxima consciència per a sortir-nos de la rutina d'explotació, que ens submergeix de manera molt eficient en la nostra zona de confort i sistematitzar en la companyia formes que ens permetin explorar per a per tant ser capaces d'innovar.
Buscar fonts d'inspiració externes, viatges, conferències, coneixements d'altres sectors, reunions amb clients i no clients, treballar amb col·laboradors incòmodes, realitzar lectures de diferent índole, converses amb amics i enemics, història pròxima i llunyana, col·laboració amb laboratoris i universitats, assistir a formació reglada i no reglada, processos disruptius, crisis personals… són diferents maneres de sortir-se de la zona de confort de cadascun, per a rebre nous inputs de l'entorn i poder buscar a partir d'aquí noves possibles maneres de fer les coses.
El repte per als líders de les organitzacions és que aquest procés de per si antinatural per a la ment, podem sistematitzar-ho al màxim. Planificar el disruptiu és tan important com la planificació dels pressupostos anuals o la revisió dels indicadors del quadre de comandament. No podem deixar-ho a l'atzar o els moments de màxima urgència, perquè en aquests moments ja serà tard per a actuar.
Un lideratge responsable suposa ser capaç de agitar a l'organització de manera estructurada, de comptar amb col·laboradors còmodes i incòmodes, de gestionar la diversitat, d'afavorir l'error com a font d'aprenentatge, de permetre l'emprenedoria interna i externa, buscar el contacte amb fonts d'inspiració tant professionals com personals, d'entendre que tot el coneixement no està en la teva pròpia organització, de comptar amb vivències pròpies i de tercers, en definitiva d'obrir-nos a l'exterior i escoltar amb tota l'ànima. Descobreix com millorar la teva capacitat de lideratge.
Gestionar aquestes companyies és sens dubte un repte, però és la base de crear organitzacions vives i amb capacitat permanent d'adaptació i supervivència davant un entorn cada vegada més canviant i dinàmic com el que a penes comencem a albirar en aquests començaments del segle XXI en el qual ara ens trobem. Simplement llegim la història i pensem com eren els començaments dels segles XIX (industrialització) i XX (electricitat i motorització) i com han acabat cadascun d'ells. Per a saber més aprèn sobre el lideratge en la diversitat i l'adversitat.
Només els bons líders seran capaços de construir organitzacions àgils per a llegir l'entorn, innovadores per a crear nous conceptes, focalitzades per a seleccionar correctament on situar els recursos escassos i flexibles per a adaptar-se fàcilment als canvis.