Com ser una bona empresa bona? Ofici i eficiència

Improven
Improven
Taula de continguts

Empreses amb ofici i empreses eficients

Una vegada travessada aquesta tempesta perfecta que ha estat la crisi econòmica i que encara és present en el nostre entorn i en nosaltres mateixos, ens preguntem: Per què ens ha passat?, i sobretot, ja ha acabat? i ara, cap a on vaig?…

Durant aquests últims tres anys, en IMPROVEN hem conviscut amb multitud de casos reals en els quals les empreses es trobaven en diferents fases del seu estat. Aquestes situacions ens han permès conèixer quines decisions es van prendre i no es van prendre correctament en els anys anteriors i durant la pròpia crisi, perquè la companyia es trobi en la situació actual.

Per a contestar a aquestes preguntes hem qualificat a les empreses amb dos principals característiques: empreses amb «ofici» i empreses «eficients».

Una empresa amb ofici és aquella en la qual la seva proposta de valor s'assenteixi en unes certes competències, de les quals podríem destacar principalment l'art, el coneixement que està concentrat (es trasllada per contacte, anys i no està accessible) i existeix un afecte per les coses i per cuidar els detalls. A més, es tracta d'una empresa experimentada amb anys en el mercat, experiència i mestratge, situada en un entorn tancat, tradicional, «familiar» i excloent a noves influències. Té uns certs valors a destacar com l'esforç, el sacrifici i el compromís.

D'altra banda, una empresa eficient és aquella que està orientada a la maximització dels resultats obtinguts amb l'òptim ús dels recursos disponibles. És una empresa procedimentada, estandarditzada, oberta al nou coneixement, altament professionalitzada i exigent, amb cerca permanent de les millors pràctiques en cada àrea funcional (vendes, operacions, finances…) per a reduir costos i maximitzar els ingressos però manca d'ànima i de passió pel negoci. Això li porta a esprémer el curt termini i posar en risc, per tant, el mitjà i llarg termini.

D'aquesta manera, podríem enquadrar a cada empresa en una matriu en funció del grau de compliment de més característiques de cadascuna de les definicions d'empresa amb ofici i empresa eficient.

Normalment, ens trobem en la majoria de les situacions en el quadrant 1 a les empreses familiars i en el 3 a les participades per inversors financers i per multinacionals. Per part seva, el quadrant 4 constitueix una situació de nul·la viabilitat empresarial i que basa el seu èxit en situacions de «especulació». El quadrant 2 ens determina la perfecta combinació de totes dues característiques i que, coneixent-lo, hem de determinar les accions a posar en marxa per a aconseguir ser una bona empresa bona.

Reptes als quals s'enfronta la bona empresa (amb ofici)

• Revisió de la proposta de valor. Un excés d'aïllament i hermetisme davant el canvi radical de l'entorn d'aquests tres últims anys haurà comportat al fet que les necessitats dels clients hagin canviat i no estiguem satisfent de manera adequada els seus requisits. Existeixen avantatges competitius del passat que avui han deixat de ser-ho. Per exemple, si comprar a Àsia era un avantatge competitiu fa deu anys, avui dia ja no és suficient.

Reducció dels excessos de compromisos personals i familiars. No es premia al més capacitat sinó al més fidel i, en moltes ocasions, es deixen de prendre decisions professionals per compromisos familiars que van afeblint a la companyia. Es requereix un equip directiu que mantingui els valors de l'ofici però incorpori professionalitat i exigència.

Disposar d'un equip més compensat i amb incorporació de nous coneixements i cultura més oberta. En general ens trobem uns comandaments intermedis amb potencial de creixement baix a causa de la gestió paternalista que exerceix la direcció tradicional. Solen ser de baix nivell ja que els líders actuals no permeten el seu desenvolupament. Plantejaments com «aquest és massa inquiet i em durarà poc» és bastant habitual trobar-te'ls en aquestes empreses. D'altra banda, això és bàsic si es volen abordar processos d'internacionalització i/o creixement inorgànic (compres i adquisicions d'empreses) ja que l'equip serà clau per a poder executar-lo.

• Dotar a la companyia de sistemes que permetin reduir la continuïtat del coneixement concentrat en pocs. És absolutament necessari realitzar plans de formació així com estandarditzar els processos i incloure el màxim d'informació en els sistemes «oficials» de l'empresa (ERP) i menys en llibretes i «excels» personals.

• Mantenir els valors d'esforç, sacrifici i compromís. Amb canvis generacionals, sobretot en empreses familiars, és freqüent anar perdent els valors bàsics en la gestió per no haver-los transmès de manera correcta i planificada. Al mateix temps, les èpoques recents (prèvies a la crisi) han mitigat molts d'aquests valors.

Aplicar les millors pràctiques en cadascuna de les àrees (màrqueting, vendes, finances, operacions…). En aquest moment, el mercat no està disposat a pagar de més, per la qual cosa ser eficient internament és una absoluta condició de supervivència i en absolut un avantatge competitiu.

Finalment, actualitzar les eines de gestió i l'orientació a la rendibilitat i els resultats. Disposar d'informació actualitzada, quadres de comandament, rendibilitat per unitat de negoci, control pressupostari o anàlisi de desviacions són requisits indispensables per a la correcta presa de decisions i per a l'esdevenir de l'empresa.

Reptes als quals s'enfronta les empreses bones (eficients)

Risc de sostenibilitat a mig-llarg termini per un excés de curtterminisme. L'exigència de rendibilitat i resultats comporta a una presa de decisions amb despersonalismo progressiu i per tant hi ha pèrdua d'identificació amb la companyia. Això pot portar a una alta rotació conforme se superi la crisi o al funcionariat dels quals es queden, ja que la seva única vinculació és el manteniment d'un lloc de treball que ja coneixen i els resulta còmode.

Equip directiu molt orientat a resultats i a la seva retribució variable per consecució d'aquests. A més, la presa de decisions sense compromís de permanència pot portar a l'empresa a situacions límit ja que els mals resultats es queden però les persones que els prenen és molt possible que no.

Mitigar l'individualisme i el asilamiento departamental. La política retributiva ha de vincular a objectius globals i compartits per les diferents àrees de negoci així com fomentar el treball interdepartamental.

Un correcte equilibri entre tots dos factors és clau per a afrontar amb les màximes garanties d'èxit els pròxims anys. El que una empresa és en l'actualitat es deu a una sèrie de decisions preses i no preses en el passat. Independentment que avui pugui trobar-se en una situació més o menys tranquil·la per als temps que corren, li continua quedant molt camí per davant per a continuar millorant la seva posició competitiva.

Si t'ha agradat l'article comparteix-lo i deixa'ns els teus comentaris.

Ens encanta saber la teva opinió!

També et pot interesar

Vols rebre més contingut professional com aquest?

Subscriu-te a la nostra Newsletter

¿Quieres estar al tanto de todas nuestras publicaciones?

Apúntate a la Newsletter de Improven.

Contacte