Què ens defineix millor a cadascun, la qual cosa diem o el que fem? Són les paraules les que ens descriuen i que ens presenten en societat? O, per contra, són les nostres decisions, la forma en la qual les prenem, com vivim el dia a dia, la qual cosa permet als altres de veritat conèixer-nos? Vegem com ser una empresa familiar sostenible.
Què és una empresa familiar sostenible?
Es diu que una empresa familiar és una empresa on la propietat pertany a una o diverses famílies, a més la gestió, amb major o menor intensitat, està en mans dels accionistes familiars i pel seu lloc amb vocació de continuïtat en l'empresa familiar.
Característiques principals de l'empresa familiar
Propietat, administració, continuïtat i gestió d'una empresa familiar, són adjectius claus, però, en la nostra opinió el que de veritat defineix una organització familiar, més enllà de la propietat, és sobretot la seva comportament. Aquest és el seu caràcter, el reflex en el dia a dia a través de les actuacions i decisions empresarials de la seva cultura, estils de direcció i valors.
Una empresa familiar ha estat el Banc Santander o l'empresa automobilística Ford.
La intensitat i densitat amb la qual la família és present en l'empresa és el que caracteritza a l'empresa familiar.
En moltes ocasions aquests factors dilueixen la sensació de familiaritat:
- La facturació
- El nombre d'empleats
- La grandària de les seves instal·lacions
- Els països en els quals opera a nivell internacional
Incidim per tant que una o diverses famílies siguin accionistes d'un projecte empresarial, que en els seus òrgans d'administració sigui present la família o que la direcció estigui formada per propietaris, no és cap indicador per a definir quin tipus d'empresa és. Tots hem conegut nombroses institucions públiques que es comporten com a veritables empreses familiars. El comportament ho determina tot.
Nivells en les empreses familiars
Hi ha quatre nivells en les empreses:
- La propietat
- L'administració
- La direcció
- La gestió
Poden donar-se desenes de combinacions possibles entre aquests quatre estadis: accionistes familiars, accionistes no familiars, accionistes familiars i administradors, propietaris directius no administradors, administradors no propietaris, directius propietaris i administradors, propietaris emprats, emprats no familiars…
Nivells de comportament segons la gestió
Les diferents combinacions les agrupem en tres nivells de comportament en la gestió. Aquests, incideixen de manera directa en la supervivència de l'empresa. L'estadi en el qual es trobi el nivell de gestió, determina el grau de maduració empresarial, i amb relació directa amb la seva sostenibilitat. Aquestes són:
a) Gestió Familiar
En les primeres, les decisions es prenen en l'àmbit familiar. Entengui's l'expressió familiaritat perquè aquest comportament comporta que els llocs siguin molt personalistes i depenen fonamentalment de la figura del líder familiar. Sol portar a una invasió absoluta de la família encara que l'empresa compti amb professionals.
L'empresa podrà comptar amb tots els òrgans de gestió, amb assessors i consultors, amb protocols, i altres documents que indiquin els millors manuals del management, però en el seu dia a dia, la companyia es comporta amb familiaritat, les relacions informals i l'ombra del “amo” ofeguessin qualsevol iniciativa que aquest no validi.
Les 24 hores al dia, durant 7 dies a la setmana i els 365 dies de l'any de l'amo, condicionen tot el que ocorre en l'empresa.
b) Gestió Professionalitzada
Una empresa professionalitzada suposa comptar amb professionals externs, com a mínim en els òrgans de direcció i fins i tot en el consell d'administració.
La empresa compta amb un comitè de direcció professional i una administració en mans de persones expertes i formades, siguin familiars o no. Persones capaces de saber conviure entre l'objectivitat de les decisions i el sotmetiment al final dels finals a la decisió última d'una família propietària.
L'aparença de professionalitat li ho atorguen la qualificació i/o formació el coneixement, els protocols establerts i respectats, els consells de família, la incorporació d'externs i l'elaboració de plans estratègics que defineixen el futur de l'empresa. Malgrat tot això, que en última instància decideix una família.
És a dir, la política empresarial continua estant marcada per la o les famílies propietàries. L'empresa no acaba de tenir una vida pròpia, és una ombra allargada de la família propietària. L'estat de la propietat condiciona de manera directa la vida de l'empresa.
c) Gestió Institucionalitzada
El tercer nivell, l'empresa institucionalitzada, suposa el grau més elevat en el nivell de gestió, ja que una institució preval sobre els temps en comptar amb una vida independent a la situació de la propietat.
És igual qui siguis en el sistema empresarial, preval el respecte, el compromís no a ser qui ets, sinó pel que vals i aportes, és a dir, per com et comportes. Lògicament sent fidel als valors fundacionals i als criteris del negoci.
El professional que és referent d'aquests criteris, està al màxim nivell de decisió, independentment del que indiqui el seu DNI o ADN. La institució està per sobre de les persones, siguin familiars o no.
En una empresa institucionalitzada, ocupar una posició és meritocràtica, accedeixen els millors. Són empreses obertes i lligades al talent. Per descomptat, si el millor és un familiar perquè serà un familiar. La propietat només dona dret a participar sobre el resultat de les estratègies i a cobrar dividends.
Cada vegada que una persona està en un d'aquests rols ha d'acceptar-ho i conscienciar-se d'aquesta realitat. Un director comercial accionista ha de disciplinar-se davant el director general no accionista en públic i en privat.
Com resolen els conflictes la institució familiar?
És la teva empresa una institució? Estan els llocs ocupats pels millors? Saben els millors que les seves decisions es respectessin per sobre dels interessos familiars? Sap l'organització que els accionistes desitgen que continuï sent una institució en el futur? Saben els millors que el seu lloc no depèn d'un accionista? i la pregunta del milió: Com resol els conflictes la institució?
On hi ha persones hi ha conflictes. En una empresa familiar els conflictes poden portar per desgràcia, a avocar a la companyia a la seva desaparició, i això no succeeix en empreses no familiars. En les institucionalitzades, els conflictes es resolen el més pròxim possible a l'objectivitat, d'entrada es busca la solució objectiva, racional. En les familiars, hem viscut casos on s'ha preferit cremar les accions al fet que les hi quedi, per exemple, un germà.
Resolució de conflictes en empreses familiars institucionalitzades
En les institucionalitzades, les disputes irreconciliables entre administradors o entre socis solen portar a la sortides pactades, més o menys a les bones d'un d'ells i fins aquí arriba el conflicte. Les relacions poden arribar a trencar-se i quan això succeeix, les persones involucrades, si volen, no es tornen a veure en la vida.
Resolució de conflictes en empreses familiars de gestió familiar
En la familiar no és així. Al teu germà o a la teva cosina els hauràs de veure i saludar com a mínim en el pròxim sopar de nadal, davant dels teus pares o davant dels teus fills i nebots i això ho canvia tot. En el sopar de Nadal es veuen els accionistes i els administradors.
L'únic lloc on no n'hi ha és en el cementiri. Algú desitja en la seva empresa la pau dels morts? Hi ha hagut, hi ha i hi haurà conflictes, que ningú li enganyi, la pregunta és com es plantegen, enfoquen i resolen. Novament, la clau està en el comportament.
Què genera el conflicte en una empresa familiar?
1. La convivència
El conflicte ho genera la convivència entre les persones, diferents interessos, enveges, necessitat de reconeixement, disputes, conflictes emocionals, diferents preferències, i un sense fi de subjectivitats que poques vegades tenen a veure amb la realitat del desenvolupament del projecte empresarial. A aquestes subjectivitats, per descomptat que incideix la falta d'un organigrama clar, la falta de DPT´s, la falta d'una visió conjunta, l'absència d'un pla estratègic…
2. L'enveja i la desconfiança
L'enveja o la desconfiança aprofiten qualsevol zona gris per a actuar. Qualsevol mètode o procediment que afecti persones té zones frontereres, sense determinar, on cap la interpretació humana. En aquestes àrees s'encenen les metxes de les diferències que si no es tracten i perceben a temps, incendien les relacions i no es veu el fum, a vegades, fins que ja és molt tard i només queden les cendres. Famílies trencades, patrimoni vilipendiat, deutes personals inassumibles, … fins a malalties.
3. El complex
Per si no fos prou complex, aquests conflictes es nodreixen en el marc de les relacions informals i socials. Les relacions informals no es veuen, no estan escrites en cap lloc, però són les que donen forma a la cultura. Cada vegada que es dona una ordre i els empleats o proveïdors o clients nomenen la figura d'un familiar, s'encén una metxa. Segurament, una és una anècdota, però, dia a dia, va agafant forma i es converteix en el trepant més agressiu que perfora qualsevol ànima tranquil·la.
L'organigrama pla es troba a casa
I, per descomptat, no podem obviar que en la casa de cadascun, l'organigrama és pla. Quan una persona arriba a la seva llar, apareix la relació informal més important de totes, la relació familiar. La casa de cadascun sol ser el lloc de descans, on baixem la guàrdia. Sopant, veient la tele, passejant i, per descomptat, en el llit.
Aquí és on l'organigrama és més horitzontal i on les parelles es comenten tot, la qual cosa han vist, la qual cosa han sentit, la qual cosa li han dit, tot és tot. Aquí s'emmagatzema la vanitat per a arribar a explotar qualsevol dia pel tema més insignificant en el moment menys esperat. El que pot semblar una tempesta d'estiu s'acumula i desenvolupa fins a convertir-se en un tsunami que no hi ha qui el controli.
Com neutralitzar els comentaris familiars en el negoci?
Com controlar les zones grises de la nostra estructura organitzativa o dels procediments? Com conèixer les relacions informals? Com neutralitzar els comentaris familiars en el negoci? Amb molta comunicació i institucionalitzant l'empresa, és a dir desenvolupant relacions madures i sanes.
Crear mecanismes i provocant moments i llocs de trobada entre els familiars fora del marc del negoci. Llocs on hi hagi debat, on obertament es vulguin exposar les diferències de caràcter personal. Mecanismes que anticipin les tempestes. Cal invertir temps a parlar i, també, a escoltar.
I, al seu torn, formant-se en l'aptitud a través del desenvolupament de les competències tècniques necessàries per al lloc a exercir, però sobretot, en actitud per a acceptar al millor talent. Acceptar un rol, i cosa que és més important, a saber adaptar-se cada vegada al rol que estàs exercint en un determinat moment. Si un dia tens una junta d'accionistes estàs per a desenvolupar i protegir el teu patrimoni, i quan has acabat i tornes al teu lloc de treball, l'exerceixes amb les competències i diligència d'un empleat que depèn d'un contracte laboral. Has après que l'empresa és una institució que està per sobre de tu i de tots.
La família i l'empresa evolucionen així per separat. Vinculades mentre la família ara empresària així ho considera interessant com una inversió més del seu patrimoni i l'empresa s'institucionalitza en tenir la seva vida pròpia, la seva pròpia ànima.
Fernando Giner, Conseller Assessor de Improven
Guillermo Prats, soci de Improven
