Fem un exercici senzill:
Quan llegim el terme HABILITATS TOVES o Soft skills, què és el primer que et ve en ment?
Segons la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, el terme “tou”, substantiu femení “tova”, significa:
1. Que cedeix fàcilment a la pressió del tacte.
2. Suau, benigne, afable.
3. Dit d'una persona: Pusil·lànime, de caràcter feble.
Per la qual cosa, part del significat (segons la RAE) de “habilitats toves”, resta mèrit a l'impacte real que genera treballar, desenvolupar i potenciar aquestes habilitats dins d'un entorn professional.
Ara, fem un segon exercici:
Respon a les següents preguntes:
- Què necessites per a influir en el teu equip i que compleixin amb els objectius proposats?
- Què necessites per a facilitar la teva integració dins d'un equip de treball?
- Què necessites per a solucionar els problemes del dia a dia?
- Per a què la pressió/estrès no et desbordin?
En un alt percentatge, les respostes a aquestes preguntes es tradueixen en un major desenvolupament de les habilitats toves. Realment es denominen “toves” perquè es poden modelar, transformar i millorar.
Alguns exemples d'aquestes habilitats són: capacitat de resposta, adaptabilitat, col·laboració, empatia, habilitat per a comunicar/es, resolució de conflictes, creativitat, etc.
Vist així, el desenvolupament d'aquestes aporta valor des de 2 vessants:
El primer vessant fa referència a nivell professional, on marca la diferència entre les persones i les màquines.
Segons un estudi del Pew Research Center, les habilitats laborals més valuoses en el futur més pròxim seran aquelles que els programes informàtics no puguin replicar. És a dir, les soft skills. No obstant això, un informe de McKinsey va més enllà, analitzant el percentatge d'hores dedicades a diferents tasques en 2030 respecte a 2016. Com es veu en el següent gràfic, les que cobren més pes són les cognitives, emocionals i tecnològiques.
El segon vessant fa referència a nivell personal i es pot resumir en: “per a poder viure una bona vida”.
Per a treballar en el seu desenvolupament, hem de partir de la premissa que les “persones NO SÓN, es COMPORTEN”; si ens “comportem” tenim més probabilitat de canviar alguna cosa en nosaltres que “si som”.
Amb la qual cosa, la nostra metodologia s'orienta a traduir les habilitats en comportaments perquè siguin més comprensibles i viables de desenvolupament “Jo no canvio alguna cosa que no dimensiono o comprenc”; Prendre consciència respecte al meu grau de desenvolupament i identificar de manera conjunta recursos interns i externs que necessito per a delimitar el recorregut entre el punt actual i el punt en el qual desfaria estar.
Per tant, la nostra formació es converteix en una eina de doble sentit: por un lado te ayuda a “aterrizar” pero también te diseña un escenario que permita exponerte a través de un procés de mentorització. T'ho expliquem?
